dissabte, 16 de gener del 2016

Un dia, els pupitres floriran...



Aquest blog va deixar d’estar actiu el mes de juliol de l’any 2015 amb motiu de la meva jubilació de la carrera docent ens instituts de secundària. Si la normativa m’ho hagués permès hauria continuat la meva tasca a la Universitat Oberta de Catalunya, iniciada fa més de dotze anys, perquè el temps de jubilació m’hauria permès fer la tasca docent d’una manera més assossegada i fins it tot hauria col·laborat en tasques de recerca.

No ha estat així i he hagut de deixar l’assignatura Practicum de Psicopedagogia així com el màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària. La tasca amb els companys i companyes de la Universitat has estat tot un aprenentatge per a mi i estic molt satisfeta d’haver experimentat emoció quan amb els anys m’he adonat que part d’allò que vaig rebre dels meus companys a l’inici: Ramon, Teresa, Anna, M. Àngels… he estat capaç de traspassar-ho al meu torn a les companyes que s’han anat incorporant a l’equip de treball de la Universitat.

Satisfacció també quan miro endarrere i recordo tants alumnes i projectes. Moltes hores davant de l’ordinador i algunes de presencials, però també molts missatges i converses agraint-les. També he après molt amb elles.

Em jubilo de la tasca docent, però no de la vida, ni de continuar aprenent. Són mil els projectes que tinc al cap, sempre en la línia de l’activisme social per una educació pública, inclusiva, laica i de qualitat, per tant segur que ens anirem retrobant.